sábado, 28 de febrero de 2009

jueves, 26 de febrero de 2009

Cortefiel contracta un paleto per a la Secció de Boines.

El difícil món del comerç avança. O almenys això intenta. Volen vendre com siga i llevar-se de damunt tots els remanents d’altres temporades. ¿Ho aconseguiran?. De moment certes empreses capdavanteres com El Corte Inglés o Cortefiel ja han incorporat a les seues Seccions de Boines a reconeguts paletos mundials per a intentar-ho.

Elx.- La contractació del paleto més gran de l’univers per part de l’empresa Cortefiel ha fet obrir l’ull a les empreses més importants de la competència, com ara El Corte Inglés o Vittorio i Luccino. Aquestes empreses veuen en el paletorro un perill potencial per a les seues vendes, tant a nivell europeu com mundial. Ningú dubta de la capacitat del cateto per a vendre boines a destall. És un professional d’aquells que realment ja quasi no en queden. 45 anys amb la boina al cap li fan conéixer els mes intrincats secrets d’aquesta singular prenda de vestir. Diuen que no se la lleva ni per a fer l’amor. A això se li diu fidelitat, sí senyor.

Política empresarial.
Pensen pagar-li en funció de les boines venudes. Per cada 1500 s’emportarà 5 cèntims de comissió, la qual cosa presumiblement el farà ric en 2 o 3 dies. Les empreses més prestigioses de moda ja han manat espies per a controlar l’element i fins i tot intentar fer-li una contraoferta que no puga rebutjar. Ara, deuran d’anar amb molt de compte perqué té una mala llet que flipes i sobretot un garrot sempre disposat a ser utilitzat contra qui calga. Ah, i té molta bona punteria: on posa l’ull posa la garrotada.

martes, 24 de febrero de 2009

El Risitas reivindica Jerusalén como capital histórica de Euskal-Herria.

Sevilla.- “La borrachera que pilló. No os hacéis una idea”, nos comenta una vecina. “Imagínate Sevilla en pleno agosto a las 3 de la tarde, un sol que derretía las piedras, llegó el Risitas borracho de las fiestas y empezó a gritar: “Gora Jerusalén y gora Euskal-Herria. Jerusalén siempre vasca”. La gente en sus casas oyó los berridos y salieron a los balcones, y para no quedar mal con el Risitas gritaron al unísono “Gora, gora”, y de esta manera toda la calle se convirtió en un inmenso griterío reivindicativo.

Pero ¿por qué le dio al Risitas por ahí?. “Y yo qué sé, hijo. Ya sabes que él es muy raro y cuando va mamao todavía más. Un año le dio por asegurar que era Spiderman y empezó a trepar por los balcones de Triana, tiene huevos la cosa. A una que salió a tender la ropa casi le da un síncope al ver el careto del menda asomando”.

Y lo mejor del asunto es que el tío hoy no recuerda nada, se ve que las borracheras le destruyen la memoria y no sabe ni dónde tiene sus propias pelotas. Al preguntarle sobre el incidente ha declarado: “¿Jeruzalén, y ezo qué pijo é?, cuñaaaaao”. Ciertamente parece una historia de ciencia ficción. Científicos de medio mundo ya han llegado a Sevilla para estudiar su comportamiento neuronal, con todo el equipamiento necesario: 3 botellas de pacharán caducadas y 2 de whisky. Que no les pase nada.

sábado, 21 de febrero de 2009

Sanitat autoritza les operacions amb anestèsia de garrafa.

La crisi és la crisi. No és moment de tirar diners en coses absurdes, cal controlar la butxaca al màxim. Aquest és el raonament de la Conselleria de Sanitat, la qual ha donat el seu vist-i-plau a la realització d’operacions quirúrgiques amb anestèsia de garrafó.

Castelló.- La política d’economitzar en tot allò que siga possible ha dut a la Conselleria de Sanitat a acceptar anestèsies de garrafa i fins i tot de segona mà, així de dura és la situació actual.

Segons el Conseller d’Assumptes Econòmics: “I doneu gràcies que tenim anestèsia, perqué sinó hauríem de fer com en el Far West, és a dir, operar al personal amb whisky o conyac. Cosa que, tot siga dit, a més d’un segur que li agradaria. Òbviament l’alcohol també seria de segona o mesclat amb tropecentes mil cotxinades per rebaixar-lo”.

Sobre la possibilitat d’operar sense anestèsia ens digué: “També ho vam pensar, ja que tens d’aquell que és més animal que mossegar pedres. Per cert, també pensàrem a contractar algun enganyabobos per fer creure als malalts que ja estaven curats i no calia operar-los, qualsevol cosa per tal d’economitzar. Però el paio demanava molta pasta, ens eixia més car que l’anestèsia”.

El Conseller també ens va dir que pensen suprimir els actuals bisturís per tisores d’eixes de les botigues dels xinesos, les quals es troben d’oferta 3 x 2. I afegí que està estudiant la possibilitat de crear una espècie de quiròfans ‘Self-Service”, on els pacients s’operen ells sols. Tot siga per estalviar-se els sous dels metges.

jueves, 19 de febrero de 2009

Nadal juega un partido contra 850 tenistas y va y pierde.

Palma de Mallorca.- “Este niñato ni es el número uno del mundo ni ostias en vinagre”, declaró de muy mala baba una vieja gruñona muy enfurecida al término del partido de tenis entre Rafael Nadal y 850 rivales, el cual perdió. Aunque el partido se decidió en el tie-break final, el mallorquín fue todo el partido de puto culo, le caían bolas por todos lados.

Según el mismo Rafa: “Es que me tiraban a los huevos, los muy cabras. Eso sin contar los dientes que me han roto y que voy a tener que ponérmelos nuevos con la pasta que he ganado con el oro olímpico”. A la pregunta de si no habían demasiados rivales, contestó: “Bueno, tal vez sí. Contra 700 hubiera ganado fijo, pero así ha sido imposible, no he tenido tiempo ni de estirarme los calzoncillos”.

Ante la posibilidad de que ya no pueda ser padre, alegó: “Eso no sé, me voy al hospital a hacerme unas radiografías, me duele bastante pero creo que la cosa aún funciona. Ya os lo digo mañana”.

Su amigo del alma y rival deportivo, el suizo Roger Federer nos confesó: “Sí, vi el partido. Rafa no ha hecho el húngaro en ningún momento, ha jugado muy bien. Lo peor era cuando sacaban los otros. Devolver 850 pelotas a la vez es un poco difícil, y más teniendo en cuenta que tiraban a dar”.

(Informó Raúla La Verdulera, para servirles).

martes, 17 de febrero de 2009

Els nous caixers automàtics t'escopiran si no pagues la hipoteca.

Els banquers diuen estar farts de gent que no paga. Tots volen traure diners però ningú vol tornar-los. És la llei de l’embut: per a mi la part grossa i per a tu la prima. Però la revenja està servida: com no pagues els nous caixers automàtics et bombardejaran a escopinyades.

València.- Cada vegada hi ha més morosos, gent amb la cara més dura que el ciment. N’hi ha d’aquell que no pot per impossibilitat material, però d’altres no paguen senzillament perqué no els passa pels ous, així de clar. Davant d’aquesta situació la banca ja ha pres cartes en l’assumpte i pensa venjar-se de forma cruel (i sobretot repugnant).

“L’escopinyada a la cara té una funció ‘recordatòria’. És per a que no se’t passe que deus la mensualitat de la hipoteca. De pas també et llavarà un poc la cara, que hi ha d’aquell que bona falta li fa. Des del nostre Banc hem apostat clarament per les noves tecnologies al servei del client, de segur que ens ho agrairan”, declarà el Director d’un afamat Banc que no ens ha volgut dir el seu nom i que fou entrevistat amb una bossa de plàstic de Mercadona al cap per amagar la seva identitat.

D’altra banda hem descobert que molts clients ja han optat per ensenyar al gos a traure diners dels caixers, i d’aquesta manera evitar la humiliació. Sí, l’escopit és el gos, però per això diuen que és el millor amic de l’home ¿o no?.

(Informà Klaus Delcotxe).

sábado, 14 de febrero de 2009

La primera manifestación unipersonal de la historia colapsa todos los accesos a Madrid.

“¿Qué?. ¡No me jodas que un tío solo ha montado este pollo¡”. (Intendente Jefe de la Policía de Madrid).

Madrid.- Se armó la de San Quintín. Un único manifestante demandando justicia ha cortado todas las principales arterias de la ciudad, montando un pifostio de 3 pares de cojones y provocando una ola de violencia y mala leche hasta ahora jamás vista.

La Policía se vio sorprendida por la magnitud de los hechos y como se puede ver en la foto, el amplio cordón policial no pudo evitar el desastre. De hecho se pidieron refuerzos para controlar el caos, pero fue imposible. Vinieron Policías de Francia, China y Rusia, y varias dotaciones de los ejércitos de EEUU, La India y Australia.

“Se nos fue de las manos, era algo incontrolable. No veas la mala uva que se gastaba el figura. Nos escupía a todos, e incluso amenazó con orinarnos si no nos manteníamos en un radio de seguridad de 150 metros”, declaró un agente mientras se limpiaba con un clínex el careto.

“Pues a mí me mordió aquí en la oreja y no sé si podré volver a utilizarla”, indicó otro mientras intentaba ponérsela con pegamento. “De verdad, en la Academia no nos preparan para actuar contra estos bárbaros. Espero que no vuelva a pasar jamás, pero por si acaso ya llevaré 3 o 4 orejas de repuesto en la cartera”.

Como medida de seguridad el Alcalde madrileño ha declarado: “Se recomienda no mosquearlo mucho, no sea que vuelva la semana que viene con unos cuantos amigotes y no veas”.

(Informó para Noveldaytantos el señor Cutrencio, para lo que haga falta menos para trabajar).

jueves, 12 de febrero de 2009

L'assignatura Educació per a la Ciutadania s'impartirà en tailandés i vietnamita.

La problemàtica sobre la llengua a utilitzar en els col·legis sembla estar a punt de finalitzar. Com que l’anglés és un idioma que ningú l’entén, els polítics han decidit que s’impartisca en llengües més familiars: El vietnamita i el tailandés.

Alacant.- “L’anglés és la llengua del dimoni. No la comprén ni qui l’ha inventada. Volem entendre el que se’ns explica”. Amb aquestes declaracions estudiantils queda clar que l’ensenyament s’ha d’impartir en llengües comprensibles. D’aquesta manera l’alumnat assimilarà abans els
coneixements sobre la matèria.

Segons una mare entrevistada: “Ja era hora que vegeren el problema. Han pres una decisió molt encertada, era el que el meu fill necessitava. La llengua vietnamita és senzilla, agradable i molt familiar. A casa tots la parlem, fins i tot amb el gos i el gat”.

Però no tots estan d’acord: “Crec que és una absoluta burrada. Havent llengües com el groenlandés, l’egipci o el saharià no entenc perqué s’han decantat pel tailandés. A
més d’un se li n´ha anat la bola”, va declarar un pare de molta mala llet.

“M’estan caent les llàgrimes de l’emoció, no ho puc evitar. Era el que he estat esperant tota la meua vida, la meua il·lusió. Ja puc morir-me en pau i amb la conciència tranquila”, ens va dir una mare plorosa a la qual les llàgrimes ja li arribaven fins els turmells. Normal, la bona notícia mereix això i més.

martes, 10 de febrero de 2009

El Caspatrón, o generador de caspa artificial, en fase de pruebas.

Berlín.- Hoy es sin duda un gran día para la ciencia. Los más prestigiosos científicos alemanes han terminado su obra más innovadora: El Caspatrón. No sólo va a revolucionar la ciencia y la técnica, sino que mucha gente que no puede tener caspa por motivos naturales va a poder conseguirla de forma artificial.

Según su creador Helmut Kaspausen: “Después de tantos años y al final lo hemos conseguido. Se me caen las lágrimas de la alegría. Mira, ponte un poco por aquí y otro poco por allá. Ves, ¿a que parece de veras?”. Manda huevos la cosa, la verdad es que está logrado, cualquiera diría que es caspa de auténtico marrano social.

De momento la multinacional Carrefour ya ha solicitado muestras del producto final, así como Mercadona y El Corte Inglés. El aparato en cuestión va a pilas, que se recargan orinando sobre ellas un cuarto de hora sin parar, otra gran innovación en el mundo de las baterías.

“Ya no hay motivo para no parecer el guarro que en realidad todos queremos ser. ¡Salte, ría, disfrute de la vida, Caspatrón ha llegado para darnos felicidad¡”, indicó Kaspausen mientras terminaba su cuarta botella de Anís del Mono de importación.

(Informó para Noveldaytantos el reportero en prácticas Vlado Permanente).

sábado, 7 de febrero de 2009

Aqualia manarà strippers als domicilis per revisar els comptadors de l'aigua

La modernització d’Aqualia ja és un fet imparable. Volen donar una imatge més dinàmica de l’empresa, més actualitzada amb els temps que corren. Moltes empreses esperen a veure els resultats per copiar o no la idea. S’imposen les noves tendències.

Novelda.- “La veritat és que ja estic farta i avorrida del típic paio sossot d’Aqualia que ve a casa i et diu “hola”, veu el comptador de l’aigua i et diu “adéu”. Podien ser una mica més alegres, ja que al capdavall nosaltres som els clients, qui paguem”. Amb aquestes declaracions realitzades per una dona qualsevol sembla evident que la renovació és una necessitat de l’empresa actual. La gent ja no es conforma amb això de pagar i callar. Volen més.

I els dirigents d’Aqualia ja ho han considerat i han pres una decisió: A partir d’aquesta setmana passaran pels domicilis a revisar els comptadors un grup d’afamats strippers, els quals pretenen alegrar un poc la vida al personal. La idea, tan novedosa com atrevida, esperen que tinga una bona acollida a Novelda. “Home si amb això no alegren les cares, doncs ja em direu què punyetes volen”, ha declarat el gerent de la firma.

“De moment només manarem homes, però si la cosa funciona potser que ens animem a manar també dones, ja veurem”. ¿Tindrà èxit l’experiment?. Qui sap.

martes, 3 de febrero de 2009

Troballa al·lucinant: La Magdalena és la mare de Messi.

El presumpte origen diví del blaugrana Messi ja s’ha resolt. La afamada revista científica Science ho acaba de confirmar. La veritat és que vent les 2 fotos de la Magdalena que publiquem no hi ha cap dubte del paregut entre mare i fill.

Novelda.- Mira que ho tenia amagat. Ningú s’ho esperava i molt menys ho sospitàvem. Ha hagut de ser un genetista argentí qui ha confirmat que el barcelonista Lionel Messi és fill de la Magdalena. De la qual cosa es dedueix que Messi és d’alguna manera novelder.

“Sí, igual que a ma mare sempre li ha agradat jugar amb cranis de calavera, jo vaig preferir jugar amb balons de futbol. A cadascú li va una marxa diferent, però en el fons som iguals. Potser jo siga un poc més blanc de pell, però clar, ves tu a saber qui collons és mon pare”, ha declarat Messi.

Un dels seus bons amics, el búlgar Hristo Stoichkov, ha declarat: “És tota una sorpresa, tinc ganes d’anar a Barcelona i felicitar-lo arreant-li una potada als collons, per cabró. És un malparit que et cagues, però bona gent. Adéu, retardats mentals”.

També hem intentat obtindre declaracions de la Magdalena, però no ens ha dit ni pruna. Ni la calavera tampoc. Ho tornarem a intentar.